Característiques
El plàtan destaca perquè conté molts hidrats de carboni. Té un valor calòric relativament elevat (85,2 Kcal per 100 g) però, tot i això, no podem dir que engreixi. Així, un plàtan de mida mitjana sense pell pesa uns 80 grams, en comparació amb una poma mitjana sense pell ni cor, que en pesa uns 150. Potser us resulta sorprenent, però les quilocalories que ingerim amb aquest plàtan són unes 66, mentre que en el cas de la poma, com que mengem més quantitat de producte, rondarien les 70. Per tant, podem desterrar el mite d’aliment que engreixa.
Els continguts en minerals més destacables d’aquesta fruita són els següents:
Potassi: intervé en l’equilibri de l’aigua dins i fora de les cèl·lules. A més, és necessari per transmetre i generar l’impuls nerviós i per a l’activitat muscular normal. Aquest fet el fa especialment interessant per evitar les rampes en les persones esportistes. Sembla que, fins i tot, redueix el risc d’ictus o infarts.
Magnesi: es relaciona amb el bon funcionament intestinal, nerviós i muscular; intervé en la formació de tot tipus de proteïnes i té una importància vital en la transmissió de l’impuls nerviós. Forma part dels ossos i les dents, i millora la immunitat de l’organisme.
Fòsfor: és el segon mineral més abundant del cos –després del calci–; forma compostos d’alta energia útils per a l’activitat dels músculs, nervis i teixits.
Finalment, el plàtan és ric en fructooligosacàrids (FOS), fibra soluble que esdevé un substrat important per al creixement de la flora intestinal beneficiosa (efecte prebiòtic) i amb un efecte protector davant les infeccions.
Efectes sobre l'organisme
Abans que maduri del tot, el plàtan té substàncies d’efecte astringent que són especialment útils per a les persones amb episodis diarreics.
Com que és ric en potassi, és beneficiós per a les persones que tenen hipertensió arterial o afeccions dels vasos sanguinis i el cor.
Tot i això, cal tenir ben present l’efecte refredador de les fruites tropicals. El nostre sistema digestiu està adaptat a la fruita pròpia del clima on vivim, ja que, al llarg de moltes generacions, han evolucionat paral·lelament els enzims necessaris per digerir-la. Si mengem fruita d’altres regions climàtiques, pot ser que l’organisme no s’hi adapti i que se’ns posi malament. Aquest fet és especialment important per a les persones amb signes de fred, o bé a l'època freda de l'any; en aquests casos, val més no consumir-ne.