pomes de muntanya
General,  novetats

Pomes de muntanya i ecològiques de Sant Llorenç de Morunys

pomes de muntanya
Pomes de Muntanya de Sant Lloreç de Morunys

Que les pomes de muntanya que planten a Sant Llorenç de Morunys són unes pomes ecològiques, especials, amb un sabor d’autenticitat inevitable, amb un vermell que li dóna la natura que se t’hi van els ulls, cruixents i un xic més sucoses, és un fet que us aconsellem que el comproveu vosaltres mateixos. Les pomes de muntanya de Sant Llorenç de Morunys no es poden explicar, s’han de tastar.

La d’aquesta poma és una d’aquelles històries potents, de superació, de lluita per recuperar un territori, el de la Vall de Lord, a la zona del Solsonès que és curiosament un tresor no excessivament conegut.  Us recomanem que llegiu un dels reportatges tant interessant i vivencials que la Neus Monllor, consultora d’Arrels a Taula, escriu a la revista digital Ets el que Menges per a poder saber-ne més sobre aquestes pomes. O que mireu aquest vídeo del programa KM0 que la XAL ha fet des de Sant Llorenç de Morunys.

Trobeu pomes a mengemBages

A mengemBages vam quedar prendats per la història i pel bon gust que desprèn tota l’activitat que s’està duent a terme a la Vall de Lord, en general i a Sant Llorenç de Morunys, en particular.

Després d’una visita organitzada per la gent de la cooperativa l’Arada, vam veure clar que volíem conèixer millor el projecte i que Frescoop, a través de megemBages, n’havia de ser partícep d’una forma o altra. Aquella visita la vam fer amb l’Ep Vilaseca, que està impulsant un menjador ecològic per als alumnes de l’Escola Joviat.

El Monegal

La jornada va tenir rèplica amb un sopar d’estiu a l’hotel El Monegal, on el Josep Pintó i la Patrícia Miralles ens van tornar a enlluernar amb el seu treball curós que es trasllada al camp, a la cuina i a la pròpia estança de l’hotel.

De tot el que vam tastar no sabríem dir què és el que ens va agradar més, però va haver-hi un detall que ens va encantar: Les pomes petites i verdes que arrenquen abans d’hora per tal d’esponjar la producció dels arbres n’acaben fent un postre de melmelada que és per llepar-se’n els dits. És cuina d’aprofitament, si.  És una delicatessen, també.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *